Surrealisme frances a Tossa de Mar

Формат документа: pdf
Размер документа: 1.39 Мб




Прямая ссылка будет доступна
примерно через: 45 сек.



  • Сообщить о нарушении / Abuse
    Все документы на сайте взяты из открытых источников, которые размещаются пользователями. Приносим свои глубочайшие извинения, если Ваш документ был опубликован без Вашего на то согласия.

«Tossa té al pía uaa horta
brescal -on es cullen maduixes
gairebé tot l'any- regada per una
riera on hi ha tortugues
salvatges, l'aigua de la qual
únieament durant el rigor
canieular es filtra a la
desembocadura».
Es un líric parágraf de la
introducció de l'extens article-
reportatge (Vol. II, núm. I,
octubre 1934) que la redaccíó
d'Art (publicació de la Junta
Municipal d'Exposicions d'Art
de Barcelona) encarrega al
pintor i crític Rafael Benet, per
deixar constancia de rallan
d'artistes plástics i escriptors, la
tnajoria cetitreuropeus d'origen

"
Comhat de maníes, 1937" Tinta sobre paper.
Masson i Bataille.
jueu, alguns ja refiigiats a
Franca que, de la má del pintor
cátala añncat a París Pere
Créixams, s'instal-laren a Tossa
de Mar, «Babel de les Arts», en
estades d'irregular durada.
El reportatge de Rafael
Benet, un document entusiasta i
géneros, molí ben informat,
contradictori en alguns apartáis
conceptuáis, s'ha convertit en un
clássic per enlendre aquest
singular i ric fenomen artístic
tnigratori, en un fetitxe:
aciualment s'exhibeix emmarcat
eal Museu Municipal de Tossa
de Mar, on, des de 1935 s'hi
aplegá una excel-lent
representació de la prodúcelo
elaborada a Tossa, una
pinacoteca internacional i local
pionera a la península.
Les instal-lacions del Museu
Municipal
s'han
niodernitzat. La
seva dimensió.
proporcionalment, és atractiva i
funcional, perfecta. Les
relacion.s que Tequip técnic ha
sabut mantenir amb els artistes
mes importants que han treballat
a Tossa, amb els artistes o les
institucions representatives,
permeten organitzar exposicions
retrospectives de gran interés,
artístic i cosmopolita.
L'estiu passat Tossa
homenatjava amb una
bellíssima exposició el pintor
txec Georges Kars, de qui
Suzanne Valadon elogia «el
carácter despullat del seu
dibuix, que és simple i gran».
Georges Kars, «una figura plena
d'aquella áurea mediocñtat
horaciana» (Rafael Benet), va
significar el seu Iligam amb
Tossa; «Tmvailler á Tossa c'est
une joie pour moi. J'aime ce
pays et je luí resteraifídéle».
12461 14 Revista de Girona / nuni. 164 riütig
~
juny l'-)'-)4

Aquest any, en plena
primavera, Tossa ens ha ofert
una proposta potser mes
sorprenent, inesperada:
l'exposició d'unes vuitanta
peces (dibuixos, gravats, olis i
pastéis) del surrealista írancés
André Masson (Bagny. Oise
1896'París 1987). La mostra
«Masson & Bataille»,
presentada primer a Orléans (al
final de 1993), rubrica la
interrelació, humana i
intellectual que André Masson i
el filósof Georges Bataille
(1897-1962) mantingueren
intensament durant llargs
períodes de la seva vida. «Millor
que ningú, Masson ha
esdevingut ril-lustrador de
I'imaginari fecund i febril de
"Paissalge de Tossa de Mar" 1935. Uapis de píom sobre pape r
"Auhe
ci
Montserrat", 1935. OH sobre lela.
seus universos paraMels de la
pintura i de l'escriptura» (Jean-
Pierre Sueur, del caláleg de
Texposició).
Masson va viatjar per la
Península (1934-1936) abans
d'establir-se a Tossa. «Masson
ha viscut. acompanyat de la seva
mullcr
¡
d'una nebodeta, soJitari
en la Babel artística de Tossa. La
casa de mariner, d'auténtica
arquitectura popular que habita,
davant el portal medieval de la
Vila Vella, és la clausura que ha
Bataille. Entre els dos homes
existia una comunió profunda.
Els dos han in.scrit l'amor, la
violencia i la mort al cor deis
allunyat
['artista
del mundanal
ruido» (Rafael Benet). Aquesta
etapa, en la seva obra, és
important i reveladora. El
surrealista, encasellat com a
exponent de les possibilitats de
r«escriptura automática», és un
dibuixant rítmic i esponlani, un
gravador efica^, essencial, un
pintor sense complexos, seduít
-de vegades- per la intensitat
plástica d'un Picasso
-Tauromáquies-, un artista
cuite, amb constants referéncies
mitoiógiques.
Treballa a Tossa, per5 es
deixa guiar per r«imagínari»,
dibuixa Es Codolar, les
atzavares, els paisatges de
Guadix, Ávila i Montserrat, les
tensions del món deis insectcs,
amb una cárrega subjectiva,
personal i fantástica.
Sobta, curiosament, retrobar
-en definitiva- en les seves
«visions» o interpretacions de
la vida í de les coses de la
península, quelcom de modern,
estéticament revolucionar!,
pero a la vegada tradicional
-exótic i romántic-, habitual en
testimoniatges gráfics o
iiteraris d'altres coneguts
intel-lectuals vinguts del nord,
de l'Europa cuite, progressista i
clássica, en el transcurs del
segle passat o encara en pie
segle XX.
Aquesta impressió caldria
aprofundir-la, amb péls i
senyals. amb circumstáncies,
noms i obres. L'espai d'una
«crónica» només permet
insinuar-la.
ENRIC MARQUÉS
Revista de Girona/núín. 164 nuiifi-juny 1994 15 12471
X